Els deserts gelats de Groenlàndia amaguen llegendes de víkings que van morir a peu del seu Drakkar, de fred, de gana, però amb l’honor dels valents, esperant el banquet d’Odin.
I el vent bufa, bufa molt fort, fort i fred, dur i brau. El vaixell puja i baixa com ballant damunt les ones. El víking impassible no es mou de proa. Veu i sent l’olor del mar que, poderós, es presenta davant els seus ulls. Una nova conquesta, una nova missió, al cor té la pàtria per molt que res impedeix que rera la dura expressió dels seus ulls i sote l’uniforme valerós, quelcom el fa aturar-se i pensar...potser és la por que ataca fins i tot als guerrers més valents...potser és un tros d’ànima que no s’ha curtit com les mans en desenes de batalles, i emmig d’espases sagnants.
Mira l’horitzó de nou. Veu terra..els companys, altes torres de gel, s’agiten, s’hi acosten, s’acosten a ell i ell gira la vista i veu la costa. Veu verdes muntanyes i verds paratges. Veu les gavines com es balancegen en una terra on la natura regna sense misericòrdia.
El cor li batega depressa...serà la por?o serà l’enlluernament de tot aquell que s’acosta a l’illa més verda i calma de l’Atlàntic, aquella que provoca una sensació que fa empetitir fins i tot a un capità víking...
I el vent bufa, bufa molt fort, fort i fred, dur i brau. El vaixell puja i baixa com ballant damunt les ones. El víking impassible no es mou de proa. Veu i sent l’olor del mar que, poderós, es presenta davant els seus ulls. Una nova conquesta, una nova missió, al cor té la pàtria per molt que res impedeix que rera la dura expressió dels seus ulls i sote l’uniforme valerós, quelcom el fa aturar-se i pensar...potser és la por que ataca fins i tot als guerrers més valents...potser és un tros d’ànima que no s’ha curtit com les mans en desenes de batalles, i emmig d’espases sagnants.
Mira l’horitzó de nou. Veu terra..els companys, altes torres de gel, s’agiten, s’hi acosten, s’acosten a ell i ell gira la vista i veu la costa. Veu verdes muntanyes i verds paratges. Veu les gavines com es balancegen en una terra on la natura regna sense misericòrdia.
El cor li batega depressa...serà la por?o serà l’enlluernament de tot aquell que s’acosta a l’illa més verda i calma de l’Atlàntic, aquella que provoca una sensació que fa empetitir fins i tot a un capità víking...
BSO del Banquet d'Odin: "When Susanna cries" d'Espen Lind (un noruec ben stupendu..)
(Ja ho veieu...recuperant paraules i sons de fa milenis..en concret, de fa quasi una dècada!!)
3 comentaris:
uis... jo sóc molt tropical i Groenlàndia em fa una mica de respecte. Seria dur per mi tractar de sobreviure. Però Odin em rebria en el seu banquet, com a les bones guerreres ;)
I tant, Nimue, de ben segur que Odin i els altres déus víkings t'acollirien de bon grat
Un agraïment ben sincer per la teva visita, que ha aconseguit entelar les claraboies del Drakkar, amb la seva tebior...
17 / maig / 2007 09:04
Novetat,horitzons i gel... Sens dubte un còctel tan màgic com esporuguidor!
Publica un comentari a l'entrada