"Miri aquesta planta:
té el tronc molt dur, està segura d'ella mateixa;
però un cop d'aire la pot matar.
I, en canvi, aquesta és molt flexible;
però ni un huracà la tombaria.
Es manté viva."
(porca misèria. 2ª temporada.tv3)
i tu, què ets? segur/a o flexible?
BSO de DE PLANTES: Puis que c'est ma rose (Musical Le Petit Prince)
4 comentaris:
Millor sentir-se viu amb l'ajuda dels cops d'aire que puguin atacar-nos!!!!
A més, aquests cops d'aire ens tomben, però també ens permeten sentir una gran llibertat de moviment!!!
En el primer que he pensat ha estat en la rosa del petit príncep... Bona elecció (com no?). Què sóc jo? Jo sóc massa flexible. Certament mai m'acaben de matar però passa massa temps arran de terra i tornant-me a aixecar. Sempre aspiro a mantenir-me dret quan arribi la següent ventada. Però només de recordar el seu xiular entre les orelles ja llepo la pols del terra!
supose que és qüestió d'adaptar-se, com en tot. Ni una cosa ni l'altra, sino saber quan s'ha de ser dura i quan flexible... b7!
uix...això que dius nimué seria lo ideal!!!!però a mi, personalment, se'm fa tan complicat. sóc sempre massa adaptable i flexible al caprici del vent, com un jonc, ni que en aparença resulti dura i rígida com un bambú.
moltíssimes gràcies a bufffff i a l'asteroïde inspirador per confessar l'espècie botànica a la que pertanyen.
Publica un comentari a l'entrada