olor
(Del lat. olor, -ōris).
1. m. Impresión que los efluvios producen en el olfato.
1. m. Impresión que los efluvios producen en el olfato.
Això és el que diu la RAE, senyors i senyores…jo no sé, però siguin efluvis, emissions de partícules subtils, emanacions o irradiacions, la (seva) olor ho impregna tot…només faig que sentir-la aquí ben a prop…èterea però permanent..és una sensació olfactiva determinada que barreja la fòrmula del perfum que fa servir que imita la solidesa de la fusta, l’acidesa dels cítrics, la coïssor de la nou moscada, el vellut de la molsa i altres partícules indeterminades: potser la olor a net, a retorn matiner de les vacances, a bronzo incipient, a gomina…
No me la trec de sobre! I això que no és pas la meva olor preferida però …jo prefereixo més la olor que despren el mesc (o almizcle, en castellà), les plantes prepirinenques, la brisa mediterrània (la cantàbrica és massa punyent per mi), però del mediterrani muntanyenc del nord de girona, els llibres que no han estat mai oberts, la tinta que rosega el paper, i un llarguíssim etcètera
Deu ser que se m’ha activat de cop la glàndula pituitària?¿?¿però si és just la que tinc atrofiada, segons els metges!!!!qui lo sa?
BSO de Pituitària: Keep Breathing, Ingrid Michaelson (BSO de Grey's Anatomy)
6 comentaris:
tens rao... sigui el que sigui, hi ha certes olors que ho impregnen tot, sense saber la raó!!!!
El món de les olors em fascina! M'adono amb el temps que és potser la sensació més persistent. Puc oblidar moltes coses (la meva memòria és ben dolenta per segons què) però hi ha olors que amb un lleu passeig pel meu nas em transporten de forma més fidedigna a records amb tot luxe de detalls! És quasi màgic!
una màgia que deixa a la magdalena de Proust a l'alçada del betum, oi b-612? una màgia convertida en imatge que tapa pantalles, taules i tot el mobiliari de la oficina....sí o sí?
Poderoses i estranyes són les possibilitats que ofereixen els nostres sentits. Sovint el camí més recte cap a la memòria no passa per conceptes. És una via directa al centre del cap! Sense filtres.
Estic amb vosaltres.
Quantes vegades no recordes gr�cies - o per culpa- de les olors?
La meva infantesa est� buida d'imatges per� plena d'olors.
Ll�stima que algune sfacin pudor, per� aquesta �s una altra hist�ria.
La meva olor preferida es la del cabell humit quan l'olores a prop del coll, aleshores no se si deixar-me emportar per la olor del cabell o tastar el gust del coll... però això ja seria entrar en un altre sentit... mmm... m'ha vingut salivera jajaja
Publica un comentari a l'entrada