ESCENA 1
Un munt de llibretes plenes de dates, hores i amics, tacades de tè-amb-gel i de sobretaules escampades sobre flassades de records i flash-backs.
Un inventari amb olor de pluja, amb el regust de la lletra u, amb una pinzellada tatuada del petit príncep.
Una sotregada de mantega que s’escalfa al forn, un munt d’aigua lliscant pels teulats negres en continu.
Una festa original, bilingüe i ecològica.
Sumptuositat i milers de metres quadrats brindats al plaer d'uns quants.
Somriures d’infant, carrers empedrats i infusions a la vora del foc en ple agost.
Camps verds amanits de blats i girasols, vaques i arbres frondosos.
Somriures d’infant, carrers empedrats i infusions a la vora del foc en ple agost.
Camps verds amanits de blats i girasols, vaques i arbres frondosos.
Campanars punxeguts abandonats pels penells i agombolats per xemeneies londinenques.
BSO: L’hymne breton per Tri Yann
http://es.youtube.com/watch?v=d4l4gJ9rdsM&mode=related&search=
____________________________________________________________
ESCENA 2
Una cortina d’aigua ens va donar la benvinguda. Talment com un teló d'escenari que separava, tot i que incolor, un país d'un altre. Falsa alarma. El bon temps amenaçava amb arribar de debó i es feia lloc, a cop de vent, entre la nuvolada; al dia següent, la bona visibilitat des del Jaizkibel va aconseguir arrencar-nos un gest bocabadat.
Per fi calor estiuenca. Retrobar la frescor del Cantàbric va ser tot un plaer.
Retrobament no sols geogràfic. També humà. Aconsegueix arrencar-me emocions contradictòries. Es va desviure per nosaltres, Sorpresa agradable+Carinyo elevat a l'enèssima. potència vs. Glops de tristor i enyorança. Tot multiplicat per 4 comiats inacabables.
BSO: Our Farewell de Within Temptation:
http://es.youtube.com/watch?v=TIJQuune8sE
____________________________________________________________
ESCENA 3
Les converses sucoses amb regust de pòlvora,
El somriure de la il·lusió i l’emoció dels 5 Protagonistes-Pringats
La indiferència forçada que fa mal,
El festival de colors i cascavells,
El desconcert dels primers raigs de sol ben punyents als ulls,
El desgavell d’horaris i d’sms,
La complicitat i la incondicionalitat,
Les abraçades afòniques i tremoloses...
comencen a perdre intensitat després de 50 minuts de passeig entre núvols.
Una ruta que fa que tot allò que a l’Escena 1 i a la 2 havia impregnat la pell passi a un segon terme...bé, i els 156 mails que dilluns em van donar la benvinguda.
Calidoscopi de realitats, que més que xocar, conflueixen, coexisteixen.
El festival de colors i cascavells,
El desconcert dels primers raigs de sol ben punyents als ulls,
El desgavell d’horaris i d’sms,
La complicitat i la incondicionalitat,
Les abraçades afòniques i tremoloses...
comencen a perdre intensitat després de 50 minuts de passeig entre núvols.
Una ruta que fa que tot allò que a l’Escena 1 i a la 2 havia impregnat la pell passi a un segon terme...bé, i els 156 mails que dilluns em van donar la benvinguda.
Calidoscopi de realitats, que més que xocar, conflueixen, coexisteixen.
BSO: Com que els Antònia ja estan presents al post previ, aquí tenim a Macaco, que no és sant de la meva devoció però la cançoneta em dóna bon rotllet:
Con la mano levantá
al pasado le digo adiós
y el futuro que vendrá
dicen que pende de un hilo.
(...) escribiendo otra canción de escaleras al cielo,
busco un sitio pá saltar que me de alas pá volar,
realidad a ras de suelo.
5 comentaris:
em quedo amb l'escena 3, que segurament és la que menys hem compartit!!!!!
Gran obra! No vagis el tel·ló que tiraré algunes flors!!! BRAVO!!! :)
(i gràcies per la part que em toca)
Escena 1:
Acostumat a associar boniques veus a bonics cossos no deixa de sorprendrem que el primer en que hem fixo es en l'aspecte del musics en lloc de lo important: la bellesa de la música.
-Ja tinc la meva agenda pel proper curs, cita obligada a la Abacus. No m'acostumo a les agendes anuals, per mi els anys van de setembre a setembre, de desembre a desembre o de aniversari a aniversari... ¿herència d'estudiant perpetu?
Escena 2:
El piano i la veu ni es barregen ni es complementen, estan distants fins que arriben els instruments de corda.
-Ha estat un agost estrany: acostumat a la calor de les primeres setmanes i les pluges de la darrera no he trobat el lloc entre tanta esquizofrènia meteorològica.
Escena 3:
Només la rumba a la tornada de la cançó, la resta...
-Encomiable que la TV de l'ajuntament faci un programa com "La rumba tomba". Peret hauria de tenir més carrers i places que "altres"... però no vui entrar en certs temes que "me acaloro".
"Escolta, Piquer, dame aire con tu abanico, que soc de Barcelona i em moro de calor" jajaja
PD: en lloc de l'enllaç a youtube pots posar directament els vídeos, només has de copiar el text del apartat "Insertar" ("Embed" en anglés) que està al costat de la finestra del vídeo.
doncs m'alegre que hages tornat tan carregada d'imatges i sensacions. Finalment no vaig poder anar al concert d'Antònia Font. A la pròxima! :)
Buff: les escenes 1 i 2 no tenen secrets per tu, oi? La 1 es va coure a la Boulangerie Normande d’Angers. Te’n recordes, a que sí?
B612: Gràcies?? La Rae i Pompeufabra no han inventat el terme per agraïr-te a tu aquestes flors i totes les inspiracions que m’has procurat...què fem, doncs?;)
Chus: “herencia d’estudiant perpetu”, “esquizofrènica metereològica” estiuenca...com m’agraden..per quan un blog propi i ben prolífic?
Nimué: quina llàstima lo d’AF! ;( ja deus haver vist que he agafat prestats uns retalls de la teva fantasia...el meu espai de citesdeldia ha somrigut amb orgull...
Publica un comentari a l'entrada