27 de setembre 2007

PORTES GIRATÒRIES


La tardor m’ha enganxat desprevinguda…


I és que ha arribat quan jo encara vaig vestida d’estiu,


Estic convençuda que ha estat amagant-se darrera la cantonada fins a trobar el moment més indicat i fer la seva entrada triomfal


Emmig de gabinets de crisis allà on mirés

i substituint els lladres de llibres per lladres de sols.

Durant el dia, envoltada de caixes –marrons- per fer mudances i de cintes per precintar-les –també marrons- que no es deixen estrenar i a més,


el dia no ha estat marró. Per portar la contrària. El blau s’escolava pels núvols refredats però només he tingut ganes de que fos gris i parapetar-me dins els meus llençols pistatxo i no sortir-ne fins que arribés la nit.


Però a la nit, ha arribat amb una lluna plena de les que desencisa enlloc d’exaltar els sentits.


Mentre jo estava escrivint en un idioma egocèntric amb el jo (=I) sempre en majúscula,
trepitjant fulles tacades de safrà, com la meva samarreta de blanc immaculat..

intentant tancar portes i obrint finestres, tot i que, per què RECOI les meves portes són sempre giratòries?¿??¿


BSO de PORTES GIRATÒRIES: In a manner of speaking de Nouvelle vague

5 comentaris:

carmen ha dit...

Sobre la última entrada de Lucia en su blog.

Espero que Lucía nos aclare que este texto no es del todo suyo.
Está basado en un texto de Francisco Tintos Lomas.

Aquí esta el enlace:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iessantacatalina/palabra/18/la%20pedagogia%20del%20amor.htm

Espero que Lucía aclare este tema porque hay frases que son literales del texto original, como por ejemplo, esta:

” La pedagogía del amor rehúsa toda actitud autoritaria o hiperintervencionista, que se jacta de imponer siempre su voluntad y hacerse obedecer sumisamente”

Y otras más, además de el concepto general.
Supongo que a Lucía se le ha olvidado poner la referencia bibliográfica, ¿no? ¿o se trata de nuevo de la intertextualidad?

B-612 ha dit...

Portes giratòries! Aquelles que no et deixen entrar si algú està aturat a la sortida. Aquelles que estan sempre obertes a tothom i alhora sempre tancades... Complicacions transparents, espirals de vidre insultants, vides atrapades en la seva pròpia llibertat. :)

carmen ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
nimue ha dit...

buf! sí, últimament jo també em sent una mica en una porta giratòria...

bufffffff ha dit...

aixo de les portes giratòries m'ha recordat a les famoses cordes i cadenes del CAMI DE LA FELICITAT!
i tot el que ens recorda el libre, eh? moltes moltes coses!!!!

pensa que les portes, ni que no siguin giratories, sense saber perquè, a vegades també es tornen a obrir per un cop d'aire!!