Qui m’hagués dit que:
· El planeta Saturn, a part de camí a Madrid, també està de camí al Prat de Llobregat
· Poden haver-hi celebracions i mostres d’incondicionalitat en continu que duren més de 72 hores.
· Una simple samarreta il·lumini tota una estança.
· Un enlairament et pot sotmetre, per sistema, en un estat letàrgic sense necessitat de pilot automàtic
· La meva salut aguanti 24-hores-non-stop sense ajuda de (gaire) alcohol i d’altres substancies psicotròpiques per molt que, un cop he parat, se n’hagi anat en orris.
· Es pot fer cua amb olor a èter un dilluns a les 8 del matí.
· Puguin haver-hi confessions a cau d’orella que desafiïn distàncies, alçades i tactes.
· El match de la temporada se saldi amb una golejada: Guardiola&Co 1.000 - VTVs 0 (i toma, i toma i toma!)
· Es poden fer promeses sense cap intenció d’acomplir-les.
· Un avió transatlàntic flotat per fer menys de 600 kms s’emportaria el rècord de cares interessants
· Rebés tanta estima carrega-piles sense pagar peatge
· Existís una definició per tu: L’home“que si...”
BSO de SATURN: Everything counts de Depeche Mode (cortesia dels nuvis!!)
5 comentaris:
Molt personal aquest planeta Saturn. Escrit en el lleguatge de la complicitat i la intimitat... Si més no, extraient el suc que tots hi tenim en comú, és ben clar que la vida no deixa de sorprendre'ns i d'ensenyar-nos (sovint a cops). És curiós, per això, que res del que aprenem ho podem aplicar després. Hauríem de viure dues vides o ser capaços de transmetre l'experiència... :)
cariño, dos seguidos en catalán?
Joo... :-( me voy a tener que apuntar a un curso para aprenderlo como el Pachuso ;-)
Peter
A vegades penso en si hagués sabut aleshores el que sé ara...i després de donar-li un parell de voltes arribo a la conclusió que no hauria aprés res de res. malgrat tot.
Ves qui m'havia de dir moltes de les coses que he fet, que penso, que somio...i aquí està la gràcia.
saturn dóna molt de sí... ja ho crec... sí...
Quina passada de foto!!
Publica un comentari a l'entrada