PROPOSTA A FUTUR ->
Pels que viviu, treballeu, turistegeu, “baixeu” o “pugeu” a BCN city, no us hauríeu de perdre l’exposició de fotografia de Chema Madoz. No per madrileny ni per haver estat guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia fa uns anys, sinó per la peculiar i joganera visió de la realitat que ofereixen les seves instantànies: iròniques, agudes, reflexives i poètiques.
El centre cultural Tecla Sala de l'Hospitalet acull la primera gran exposició del fotògraf a Catalunya que compta amb 75 fotografies que trastegen hàbilment amb la imaginació i amb la interpretació, lliure i acolorida, de cadascun dels observadors, que xoca amb el blanc-i-negre de la paleta del fotògraf.
"Hi ha certa intenció a l'hora d'elaborar les imatges, que tenen diferents nivells de lectura --comenta Madoz--. A vegades, la interpretació del públic s'acosta al sentit que jo li he volgut donar a la imatge i altres vegades se n'allunya".
Teniu marge fins el 30 de març. Val la pena acostar-se fins a l’Hospi. No us defraudarà! La gàbia que intenta atrapar núvols n'és una petita mostra. Més a:
http://www.chemamadoz.com/
Pels que viviu, treballeu, turistegeu, “baixeu” o “pugeu” a BCN city, no us hauríeu de perdre l’exposició de fotografia de Chema Madoz. No per madrileny ni per haver estat guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia fa uns anys, sinó per la peculiar i joganera visió de la realitat que ofereixen les seves instantànies: iròniques, agudes, reflexives i poètiques.
El centre cultural Tecla Sala de l'Hospitalet acull la primera gran exposició del fotògraf a Catalunya que compta amb 75 fotografies que trastegen hàbilment amb la imaginació i amb la interpretació, lliure i acolorida, de cadascun dels observadors, que xoca amb el blanc-i-negre de la paleta del fotògraf.
"Hi ha certa intenció a l'hora d'elaborar les imatges, que tenen diferents nivells de lectura --comenta Madoz--. A vegades, la interpretació del públic s'acosta al sentit que jo li he volgut donar a la imatge i altres vegades se n'allunya".
Teniu marge fins el 30 de març. Val la pena acostar-se fins a l’Hospi. No us defraudarà! La gàbia que intenta atrapar núvols n'és una petita mostra. Més a:
http://www.chemamadoz.com/
PROPUESTA A PASADO ->
Era la primera vez que lo leería en castellano, y además, en imágenes de carne y hueso...
El universo mágico de Antoine de Saint-Exupéry invadía las naves del Matadero de Madrid: la compañía “Come y calla” no podía haber escogido mejor ambientación para invitarnos a visitar al pequeño futuro Rey.
La adaptación no se salta una coma del cuento y el telón metálico, la plasticidad de la escenografía con una fuerte estética colorista fueron todo un acierto.
Curiosidad a golpe de levita voladora, a martilleo de preguntas que quieren respuesta, con el sonido de la voz raída del Aviador (Pep Munné), o la musicalidad de la de Itziar Miranda (Zorro / Serpiente / Rosa). Como gancho, el televisivo Eduardo Casanova.
Reinar en un país sin súbditos, contar para poseer algo que nunca podrás tocar con las manos, querer ser admirado cuando nadie te mira...todos los habitantes de los planetas vecinos carecen de rosas a quien cuidar...todos, como el Aviador, se consumen en el desierto de la soledad.
¿?Sabéis que os digo¿? Poned un Principito en vuestra vida!!
(aunque por problemas “técnicos” no puedo pasaros la foto del cartel, magistralmente soñado por Ouka Lele, aquí tenéis al Principito y a la serpiente)
¡¡PROPUESTA GANADORA!!->
No ha habido propuesta ganadora, sino un empate técnico entre la opción erótico-festiva (E) y la de los besos que se despiden (A). Conclusión: Toda opción votada será posteada...incluso la de los celos (C), aunque me he estampado contra la pared y el seguro dice que no cubre esos destrozos...;(
Un besazo y mil gracias a tod@s!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Era la primera vez que lo leería en castellano, y además, en imágenes de carne y hueso...
El universo mágico de Antoine de Saint-Exupéry invadía las naves del Matadero de Madrid: la compañía “Come y calla” no podía haber escogido mejor ambientación para invitarnos a visitar al pequeño futuro Rey.
La adaptación no se salta una coma del cuento y el telón metálico, la plasticidad de la escenografía con una fuerte estética colorista fueron todo un acierto.
Curiosidad a golpe de levita voladora, a martilleo de preguntas que quieren respuesta, con el sonido de la voz raída del Aviador (Pep Munné), o la musicalidad de la de Itziar Miranda (Zorro / Serpiente / Rosa). Como gancho, el televisivo Eduardo Casanova.
Reinar en un país sin súbditos, contar para poseer algo que nunca podrás tocar con las manos, querer ser admirado cuando nadie te mira...todos los habitantes de los planetas vecinos carecen de rosas a quien cuidar...todos, como el Aviador, se consumen en el desierto de la soledad.
¿?Sabéis que os digo¿? Poned un Principito en vuestra vida!!
(aunque por problemas “técnicos” no puedo pasaros la foto del cartel, magistralmente soñado por Ouka Lele, aquí tenéis al Principito y a la serpiente)
¡¡PROPUESTA GANADORA!!->
No ha habido propuesta ganadora, sino un empate técnico entre la opción erótico-festiva (E) y la de los besos que se despiden (A). Conclusión: Toda opción votada será posteada...incluso la de los celos (C), aunque me he estampado contra la pared y el seguro dice que no cubre esos destrozos...;(
Un besazo y mil gracias a tod@s!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
BSO DE PROPOSTES GUANYADORES/PROPUESTAS GANADORAS: "Invincible" de Carola..(perquè no ho sóc i vull ser-ho...he de ser-ho!!!!IN-VEN-CI-BLE!!!)
6 comentaris:
¿y sabes que fue lo mejor de ver El Principito? Verla contigo...
Un petonet.
Peter
P.D. Si, fui yo el que te dijo que no estaba en tu corcho :(
un petit princep a la meva vida? quan arribi al meu planeta ens trobem, intentaré ser acollidora...
"- si us plau domestica'm...."
"- et fas responsable per sempre d'allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa..."
son dos frases molt maques del petit princep i massa sovint se'ns obliden!!!
accident de gelosia?? bufffff, jo també els pateixo, més sovint del que voldria...
petons!!!!!!!!
Ei, ja que anuncies una exposició, n'hi ha una altra a Barcelona que també té bona pinta. Potser ja l'heu vist en algun altre lloc.
Instants "retalls castellers" és una exposició que s'inaugura el dissabte 26 de Gener al bar "la Juglaresca" al districte de Gràcia.
Amb detalls castellers, on no cal ser un gran entès del tema per apreciar les fotografies fetes per Efren Garcia (sí, sí, el propietari de quasi totes les fotos castelleres d'aquest blog), on canalla, punya, tronc, poms, tabals, gralles, pujades, caigudes, TOT té cabuda en la càmera d'aquest fotògraf casteller.
Entrada totalment gratuïta, és clar!
Més info: http://carolacarabola.blogspot.com/2008/01/instants.html
oooOOohh!!Gracias Peter!!!Tú también formabas parte de la magia de ese universo (junto al acomodador rubio, claro!)
bufffff....tu què eres¿?guineu o petitpríncep?¿¿?¿?¿;))
bluki: que l'altre dia no et vaig ni donar la Benvinguda!!Avui sí i aquesta recomanació castellera segur que troba molts adeptes per terres vilafranquines!
amb l'energia que tinc... guineu sense dubte!!! em veig incapaç de domesticar ningú...
Quanta màgia per comentar!! M'estresso!! :)
Tan de bo tingués temps (dins d'hores de museu) per anar a veure algú que engabia els núvols. Molt em temo que no podré pas, per sort, perquè tinc l'agenda una mica apretada!! :)
Posar un Petit Príncep a la meva vida?? :D Què puc dir? Fa molt anys que forma part de mi. Quansi tots els fragments del llibre venen acompanyats (per sort o per desgràcia) de records de la meva pròpia experiència i de la gent que m'hi ha acompanyat. I pensar que hi ha molta gent que no l'ha llegit o, pitjor, gent que l'ha llegit i no ha vist més que un conte infantil... !!
Comentaris off the record: De tots els idiomes en que he llegit el Petit Príncep (català, castellà, anglès, francès, italià, portugués i croata) el castellà és el que menys m'agrada. No sé, la traducció no em fa el pes (i això que acostumo a tendir cap el castellà en temes poètics). Pel que fa al títol, m'encanta el portugués: "O Principezinho". Pel contrari del Buffffffffffffffffffff, malgrat que adoro el significat de les frases, no m'agrada l'ús de la paraula domesticar (apprivoiser) potser prefereixo el "créer des liens"... :) Però ja és mirar molt prim! PETONS
(i si voleu, poseu-me a les vostres vides...)
Publica un comentari a l'entrada