29 de juny 2008

SOLSTICIS [s] I [z] FONÈTIQUES

La meva millor revetlla va ser una no-revetlla. Sense petards, sense coca i amb fogueres enceses dins l’aigua de rius i llacs.

La roba era prestada, la BSO era fingida i la gent que ens acompanyava era de paper maché. Però vas aparèixer del no-res en forma d'àngel i amb un nom massa comú. Contradint les premises del meu bon amic Aletxu, no vaig voler seguir coneixent el seu paradís. I quan vaig caminar marxa enrera cap a l’estació del sol de mitjanit ja no hi eres. Com a les pelis, et vaig veure marxar dins d’un bus. Qui sap on deus parar i quina vida deus tenir.

Ni tan sols deus recordar el solstici de fa deu anys.

Ara, com en un univers privat proper, el nou solstici em reconstrueix amb pautes d'essa sorda: retards continus, passeig de gràcia, concerts a la sorra, sinuositats suggerents, uniformes novells, rituals de síndria i sol, enyorança d’un cel, (sa corba) i intercal·la interferències d’esses sonores: desig de present, metamorfosi de presagis, els astres dels altres, avidesa de tu en un trapezi (i s’anestèsia)...

Encara us sento riure de mi. Perquè marcava (marco) molt les sibil·làncies. I sí, encara sóc una S. Sonora i Sorda, però ara vaig vestida de lila, com l’ucraïnès Gogol Bordello (Gràcies Petrus ;D)


BSO de SOLSTICIS [s] I[z] FONÈTIQUES: "Start wearing purple" de Gogol Bordello


6 comentaris:

Anònim ha dit...

quin salt en el temps!!!!

el solstici de fa 10 anys... estaves lluny!!!

petonets!!!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

llunyet, llunyíssim, oi bufff¿?¿?¿? :))

vafalungo ha dit...

Deu ser bonic, ser una S. Segurament somies saboroses sensacions subterrànies i sol·licites sol·liloquis subliminals.
Si fa deu anys vas encendre fogueres dins l'aigua de rius i llacs segur que el record flueix en la memòria de qui va estar a la no-revetlla. Els busos se'n van, els submarinistes tornen. Sempre.

bimbonocilla ha dit...

Jo de petita em feia un embolic amb les "S"... mmm... de fet, crec q encara no les faig massa bé.
Revetlla de records, no està malament!

Den Lille Havfrue... ha dit...

De fa deu anys, jo recordo una 'no-revetlla' a un "antro de lujuria y perversión", d'on vaig marxar cap a les 4 de la matinada, i tot mirant el cel, semblava ple dia, i vaig decidir tornar caminant a casa. Per què agafar el bus de nit quan sembla de dia?
Un bon solstici, tot i ser completament diferent del que és habitual :-)
Una abraçada

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Pabimbodolç: saps que tinc una predilecció especial per les persones que no saben dir gaire bé les S¿¿?

Sireneta: Ja veig que tu també recordes, a plena llum, la no-revetlla a l'antro luxuriós...un tè gelat en alguna terrasseta de juliol?

Vafalungo: Sí, submarinistes que assaboreixen mots sedosos sote les aigües...(i saborosos com els teus!)