17 de novembre 2008

DE CALAIX



(...) classificacions, tipologies, tribus urbanes, calaixos,


departaments, àrees, sectors, estils, zones,


compartiments, vagons,


categories, arxivadors ignífugs,


grups, subgrups, comitès, partides, subpartides, llistes,



dies, mesos, anys, hores, minuts, segons, mil·lèssimes de segon,


unitats de mesura, ...


no m'agrada que em compartimentalitzin,


que em comparteixin,


que em parteixin (en dos)


és que....és de calaix, no¿?


BSO: Solo de cajón flamenco

6 comentaris:

bimbonocilla ha dit...

O tot o res!
;P

Anònim ha dit...

calaixos o vasos comunicants?
cordes o cadenes?

Eumolpe ha dit...

El problema és que sigui de calaix, perquè per molt que t'hi escarrassis acabaràs classificada, tipificada, tribu urbanitzada, catalogada....

....i si no ho ets classificable, ja estaràs classificada amb aquest calificatiu.

Laia ha dit...

Classificar, etiquetar, agrupar.... En un món organitzat, on el primer mecanisme que entrenem per arxivar és el cervell!!!! Una abraçada.

B-612 ha dit...

Comparteixo el disgust cap a l'excès de compartiments. Però cal posar les coses al seu lloc i dir-les pel seu nom (saps que sóc amant de l'ordre). Compartir no és com partir encara que les parts s'alternin a temps iguals... Les coses s'arxiven per posar-los-hi el nom que tindran quan siguin oblidades. Preferim dir conjunt que bèstia grossa. En el fons un conjunt és un grup de coses petites. Dividir és el que fem per afrontar allò que temem i sense adonar-nos-en, convertim l'univers en un calaix ple de partícules insignificants i ridícules.

On ets que no et trobo?

El que mai et vaig dir ha dit...

aquest post em fa pensar en una partida de tetris...aix