28 de maig 2009

VIDA




Vida és silenci,
el tacte del silenci d’una mare donant vida,
el mateix silenci que apaga la última guspira del teu alè.

Vida és emoció,
Uns braços il·lusionats i inexperts que embolcallen un nadó,
Una mà valenta que acompanya una mà malalta a punt d’apagar-se.

Vida és plor,
El (teu) plor a la teva arribada,
El (seu) plor a la teva marxa.

Diuen que a vegades, per seguir vivint, cal tornar a començar.



BSO de VIDA: “Teardrop” de Massive Attack (No suportava veure el mateix vídeo en continu a totes les pantalles de la ciutat de les nits blaves, però, potser per insistència, em va acabar calant endins, endins..)

5 comentaris:

marta ha dit...

tenies raó...que depèn de com millor no llegir-lo..però no m'he pogut resistir....m'ha tocat, sí.
I increible també que pengéssim alhora els dos posts....uahhhhh

sí, sempre és moment de recomençar

witchedsnail ha dit...

em sento partícep dels moments que t'han inspirat per escriure'l...vivències compartides...ai millor dit, això tb és vida!

Recomança sempre que ho consideres necessari, però no canvies mai :-)

nimue ha dit...

Una abraçada, Tender, has fet unes definicions molt encertades.

Peter Pan ha dit...

que cosas mas bonitas pones....

Eumolpe ha dit...

Quan tot depèn dels cristall a través del qual es mira, millor que aquést estigui net, no sigui que alguna taca no et deixi veure bé el què pasa.

Ara que entrem en l'era informàtica, els ressets poden començar a ser necessaris i produir-se més sovint del que pensem.