13 de setembre 2009

DEVOCIÓ


Quan
obres els ulls com si fossin fars i m’escoltes com si s’acabés el món
arrossegues les us com si les musiquessis,
mous l’anell –joganer- entre els dits,
forces la distància i la proximitat alhora,
t’entusiasmes per la vida,
t’acaricies la barba de seda amb els dits ,
et baralles amb les elles,
expliques acudits amb/sense gràcia,
la teva generositat m’omple d’abraçades,
t’encens i després lluites per renéixer de les cendres,
ets intel·ligent, curiós, culte, somniador,
tothom es pregunta el que (no) som i el que no ens entén
jugues amb les meves mans i m’abraces els dits amb força,
se t’empetiteixen (encara més) els ulls,
m’ensenyes les ulleres, nues, sexys, fetitxistes,
llences el rellotge a la brossa quan quedem,
t’inventes paraules en idiomes híbrids,
deixes que et sobreprotegeixi sense renyar-me,
poses sobre la taula el cor, l’ànima, els instints,
seguim assajant el mateix llenguatge (compulsiu, melodramàtic),
enfilem converses més enllà del temps i del fum,
em fas la pilota indiscriminadament,
no se’ns acaben els temes de conversa ni per mal de morir
conserves la mateixa olor dins el pit,
compartim vida.

Quan
imagines que tots fossiu un de sol.
Llavors seria..
......devoció...
autèntica devoció...

BSO de DEVOCIÓ: “You look so fine” de Garbage

7 comentaris:

marta ha dit...

tots els farandulers actualitzant el post ahir ;) que connectats....

la devoció, ai la devoció! tan necessària i tan plena de bellesa!!

feliç setmana preciosa
dijous sopem de gratis ;) jijiji
pobre tipeta....el amor tiene coste! jijiji

Eumolpe ha dit...

Que gran és quan es llença el rellotge a la brossa, o quan simplement no te n'adones de que el tens posat.

Que gran quan la gent permet als altres inventar-se el seu propi idioma, ja sigui híbrid o no, i, a més, et fas entendre.

Que gran ser curiós, somniador, innocent i el que sigui i la porta te la deixen oberte per preguntar sempre que volem.

En fi, grandiós quan podem ser nosaltres mateixos sense cortapises.

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Vosaltres dos sí que sou Grandes...Grandiosos...

Abraçadíssimes

B-612 ha dit...

:)

Peter Pan ha dit...

para cuant anotro post en castell'a??

Això és un kilombo! ha dit...

Quan

Tens les paraules justes i adequades quan et demanem consell, acceptant humilment que cadascú ha de trobar el seu camí.

Independentment amb qui et reuneixis, xerris o vagis de viatge, saps qui és dels teus.

Saps trobar allò que no veu ningú, ja sigui en una pel·lícula, un quadre o un carrer.

Saps estimar tant i per això tothom t'estima.

Per què ets tant tendre, epiteli?

moonlight ha dit...

love is in the air!!! :D