La prosa embaucadora de Sandor Márai i la veu inquietant de Rosa Novell. El què em faltava. La dona justa narra un triangle amorós des dels tres vèrtexs. Però els tres són un. Márai és Maritka, Péter i Judit, i els tres són Márai.
El dolor que provoca el silenci enquistat, la (in)justícia, la traïció, la lluita de classes de l’entreguerres i la comprensió:
(...)”Un dia vaig comprendre que ningú ens pot ajudar. Que el desig d’estimar i ser estimats no marxa, però no hi ha ningú que ens pugui servir d’ajuda. Quan comprenem això, ens fem forts i solitaris”.
Tot s’ha de comprendre? També l’amor?
Estem condemnats a la cruesa de l’eterna soledat?
Podeu intentar esbrinar-ho al Teatre Borràs de Barcelona, fins el 27 de juny.
BSO de “Una cinta lila”: L’últim adéu, de Miquel Abras
2 comentaris:
Preguntes obertes amb resposta aparentment tancada, però amb una possible sortida amb matissos per descobrir in-situ.
About love, is always what you know that you don't know, which means nothing at all, but for you.
Ei noieta, has llegit el llibre? a mi em va agradar moltíssim... si no ho has fet te'l recomano!
vaig veure que havien preparat el text pel teatre i la Novell és molt bona, sens dubte!!!
petoneeeeeeets!!
Publica un comentari a l'entrada