22 de maig 2007

TAL QUE ASÍ...


Tal que así está el cielo..Completamente encapotado, plomizo pero sin predecir nieve, matizando grises a golpe de gas,
evaporando ilusiones y ralentizando metabolismos

Un cielo acompañado de un fiel bochorno que sumerge a toda la ciudad en un estado semi-letárgico del que nadie es capaz de despertar…


BSO de Tal que así: The scientist. Coldplay (Jizzaz/Montsemata: Te la dedico, tu que me la vas fer descobrir!!!)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

es como me siento yo
pero como el gris sera mi color durante dias, empieza a gustarme.
strelitzia reginae

nimue ha dit...

ai, sí, no m'agrada gens el cel així :(
Vull sol, jaaaaaaa!!!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

nimue/sterelitzia: el cel segueix gris i opac..això que ahir al vespre va deixar anar tota la fúria imperiosa que va poder contra l'asfalt, que li fa de còmplice/rival en els matitzos de gris...quan arribarà el sol¿?!¿?

Anònim ha dit...

Quina canço es senyoreta, tu que hi entens tant, diu que despres de la pluja brilla el sol?? o potser era la nit? tant es, sempre que tot es gris, o fosc o fins i tot tan opac que no es percep ni la mes minima lluentor enlloc, sempre despres arriba el sol, la claror, l'escalfor, l'alegria, la tendresa. i la melangia s'esvaeix d'una manera tal que ningu la recorda passats uns simples segons...
si heu tret el paraigua, no deseu les ulleres de sol, encara.
muas remuas,
LD