HOMENATGE 3: AL QUÈ

Lluny queda el síndrome pre-nadalenc o Nostradamus, que, com cada gener i setembre, ens deixa ben clar que les profecies barates no s’acompleixen.

El meu esperit nadalenc aguditzat que es va esfumar per un parell de comiats injustos, agres,...Avui, primer dia de l’any, pecaré de ser poc original i faré un homenatge als incomptables llistats de bons propòsits. D’aquells que, implícita o explícitament fa tothom a principis de gener i a l’inici de setembre.

S’entesten a fer-nos creure que l’any comença avui (i no...el temps és cíclic!), i, per tant, tot és permès. Tots els excessos, supersticions, excentricitats, amb la obligació de sortir, i arribar a casa ben entrat el matí amb una carrera a les mitges, despentinats, amb el màxim de números de telèfon a les butxaques i, òbviament, amb grans dosis d’alcohol a les venes.

Els meus objectius pel 2008 es resumeixen en un:

Més salut física i més equilibri emocional

i per això, estaria bé

Aprendre a pronunciar amb convicció el NO
Generar tifons de motivació i il·lusió
Col·laborar a augmentar el civisme, l’eficiència, la proactivitat
Comprar grans remeses de paciència
Adquirir un nou sentit de justícia, menys allunyat de la realitat
Aprofitar el màxim de dues realitats físiques i geogràfiques, però també emocionals, que no són paral·leles, i que ocupen i desocupen espai depenent del moment
Reivindicar i defensar el poder rebentar bosses de llàgrimes que belluguen a l’estómac
Aprendre a marcar LÍMITS, allà on calgui i amb qui sigui necessari, però a temps

Ah!Aviso...aviat deixaré de regalar sugus per començar a oferir llimones...diuen que qui avisa no és traïdor...

Cita3: No alterarme por las cosas que yo me sé. Sí, precisamente esas que me revuelven las tripas. He de aprender a que, simplemente, no me afecten pues, al fin y al cabo, no tendrían por qué afectarme (Curro)

BSO3: Rosa Luxemburg: Mataré el proper que em pregunti “què tal”