01 de gener 2008

HOMENATGE 2: AL QUI


Més que un homenatge, més aviat crec que m’ha sortit una barreja estranya entre:


Un intent de superar el repte de definir algú poc definible + Una espècie de balanç del primer any des de la meva primera visita al seu planeta + (Per què no) donar-li una sorpresa (agradable, espero!). Aquí va:


Unes ulleres de pasta negra, un jersei de ratlles horitzontals, un Marlboro i un gin tònic ocupant-li les mans. Personalitat polièdrica parapetada darrera d’una suau veu de tenor i d’un esperit provocador irreverent. Imatge d’intel·lectual seductor incansable, tot i que encara té bona part del cor falcat a una data no massa llunyana. Membre d’honor de la “generació blog-fotolog”, el pols del qual crea frases que voldries que se t’haguessin ocorregut a tu.


Algú capaç de despullar l’ànima (i algunes parts del cos) combinant l’atreviment i l’exhibicionisme amb la creativitat i la prudència intel·ligent. Algú que gaudeix tant del plaer solitari en una llibreria cafè recòndita com de la barreja d’elements i de multituds sote els focus i la música estrepitosa, sempre reservant-se energies per admirar l’espectacle del sempre complexe comportament humà.

Quan la imaginació i la sensibilitat a flor de pell juguen a fet i a amagar amb el pragmatisme científic i el sentit de la responsabilitat.


La decepció o desencant inicials al posar cara i veu a la visitant anònima del seu planeta i una espècie de por o recel per la desprotecció de saber-se conegut, "espiat" per algú massa desconegut, han donat pas a:


- múltiples combinacions de ficció literària i realitats conjugades en pretèrit, present i futur.

- l'’habilitat de mantenir el fil d’una conversa (completament deslligada de tòpics i convencionalismes) tot i la pressió acústica, la dispersió dels retrobaments, els glaçons remullats que atordeixen llavis, i els canvis de decorat, sempre amb nocturnitat i alevosia.

- l’intercanvi sil·làbic que traspua calidesa, aquella que desprèn el “curiós vincle de la confiança”.
- la competició amistosa a veure quina de les dues memòries és més persistent.

- compartir confidències i confessions, cicatrius emocionals força similars en essència, aficions àudiovisuals, orgulls de germans grans i defenses a ultrança dels amics de l’ànima.


He après a no quedar-me amb la primera impressió; bé, més aviat a quedar-me amb ella, la primera de totes, la que em va sorprendre, primer, i al cap d’unes hores, em va enganxar i captivar, ni que fos distant, virtual, irreal.


Més enllà de regalar-te un encenedor de propaganda (per molt que d’un dels restaurants amb més “rancio abolengo” de la villa y corte) voldria agraïr-te que el silenci anunciat el desembre de 2006 s’exhaurís en 12 dies i que la intensa llum que em fas arribar entre els baobabs faci olor a la rosa del teu habitant principesc.


En resum, GRÀCIES PER LA TEVA COMPLICITAT!


(Per cert, si fas un viatge en el temps i pares al teu Dijous de "sótano" del 03/03/06, hi trobaràs “aquell” cigaló amb Baileys...assaboreix-lo a la meva salut!)


Cita2: Seria tot un detall i tot un gest, per la teva part, que coincidíssim, et deixessis convèncer i fossis tal com jo t’he imaginat (J.M. Serrat)


BSO2: Nieve en la ventana de Rafa Pons (gràcies pel descobriment!!!)

7 comentaris:

B-612 ha dit...

Què puc dir? Si després de fer-vos caminar estúpidament per la vila a hores intempestives i sota un fred castigador encara em dediques aquests post... :) Doncs que moltes gràcies a tu! (Ha estat MOLT agradable).

(Ja veig que ets persistent i al final has trobat el cigaló de baileys. Rencorosa!!! :))

Citaresposta: és fantàstic, és molt més que un detall, que haguem coincidit i que siguis com ets, que ja no em calgui haver-te d'imaginar.

TENDER EPITHELIUM ha dit...

;)

De debó espero que t'hagi estat només una part d'agradable llegir-lo com per mi redactar-lo i reinventar-lo.

No..no sóc "rancuniossa" (tal i com a cert personatge li agradava dir), sinó després del refredat de campionat que vaig reproduïr el diumenge al vespre (el fred castigador,ja se sap) i que encara arrossego, t'asseguro que no hagués penjat el post (!)

Per cert, quan tinguis un moment, arriba't al C/Espirall, 11, però no un diumenge, doncs ho trobaràs tancat...;)

Anònim ha dit...

ejem, ejem... em podria posar pel mig d'aquesta bella conversa??? us recordo que no sou els unics "incompresos" per la vida! mireu al voltant i veureu que en som tants, que formem un cel ple d'estrelles que brillen tooooota la nit; fins i tot quan hi ha nuvols de tempesta a l'horitzo.
cuideu aquest filet, es important.
Liz

TENDER EPITHELIUM ha dit...

jaja..Saps Liz?

Resulta que he llegit "fillet" enlloc de "filet"...

Quin ensurt!!!!

Anònim ha dit...

JAS JAS JAAAAAAS!!!!! tot podria ser, encara que no era la meva intencio d'espantar-te!!!!!
jas jas, no em facis riure que avui a l'oficina estan de dol i jo canto com un grill!!!!!!!! jas jas jas!

B-612 ha dit...

I qui ha dit que som incompresos? :)

Anònim ha dit...

i doncs, b-612, com ho definiries?? com definiries aquesta cosa que et ronda per dins?? com anomenaries aixo que et mata i, a la vegada, et dona vida?? certament jo no me n'he sortit mai i cada vegada que m'hi he acostat ni que sigui una miqueta micona, "el ente" (paraules d'una bona amiga) s'esmunyeix, s'amaga, es camufla, canvia, muta i...
tender epithelium, tu em coneixes millor, defineix-ho tambe, que tantes hores has passat amb mi intentant de trobar nom...
a veure si em sorpreneu (que ja m'agradaria!!)
petonets!
Liz