Spring isn’t fair. No, no està sent justa. O potser ho està sent massa. Guardava la “injustícia” de Burgalat per a alguna ocasió especial i penso que aquest moment ha arribat.
Injustament especial perquè els rellotges m’han imposat un nou calendari, saltant-se les normes que ells mateixos han creat i endrapant-se les hores a un ritme vertiginós.
I s'altera qualsevol ordre establert. I s'inverteix qualsevol lògica que queda dempeus.
Així, les proves de so són més emocionants que el propi concert i els secundaris de la pel·lícula més esperada els roben el protagonisme a les estrelles de primera fila.
Els adolescents envelleixen a marxes forçades i et miren amb ulls d’avi reclós en una residència, tot i les capes de pintura que els encercla.
Després de dècades d’amor platònic, me n’adono de que tot el teu encant se n’ha anat cap als teclats..i va i t’abandono, en una sola nit... fidelitat absoluta a n’orris!!
Per sort, tot i que és l’antítesi de l’accessibilitat i es va omplir de núvols i gotes de pluja incòmoda i de dependentes antipàtiques, passejar-hi i perdre-s’hi és sempre una alenada d’aire fresc. Gràcies Girona!
4 comentaris:
Gironamenamora fa parar tots els rellotges, tots els ordres no hi tenen sentit... i a on fins i tot la pluja no molesta.
els rellotges en general són d'una punyeteria... ains...
Girona i......... l'Alt Empordà. És on s'atura el pas del temps, i, diuen que et treus uns anyets del damunt, jejeje. Ptns.
si, ja saps que jo també penso que està sent una primavera diferent, que engoleix i ens força, que ens atrapa i ens empeny a més d'allò que ni volem ni necessitem... i també a més del que SI volem! jo també seré infidel quan arribi el solstici, potser serà una manera de venjar aquesta mena d'obligació a l'exaltació.
Liz
Publica un comentari a l'entrada