El dia 28 de maig, mentre l’asfalt humit de la ciutat es transformava per la desbordant alegria bicolor, la vila de Gràcia acollia una altra festa: un paisatge emocional a càrrec dels VerdCel.
Un recorregut àudiovisual al segle XX amb nom de dona (treballadora, sàvia): Sàmara, que barreja literatura identitària i conscient amb clares referències a Ovidi Montllor.
Sàmara -llavor que vola-, també va ser un homenatge a la personalitat d’un poble enfrontat permanentment a l’hostilitat però alhora oferint els seus ponts com a treva amb les muntanyes que l’envolten;
Una terra feta a sí mateixa, desballestada per l’abús de l’ecosistema social i paisatgístic.
Emocions interpretades en forma de poema (Gràcies, Groc!)
Els podreu conéixer millor a:
http://www.verdcel.com/
BSO de EL CEL ÉS VERD:”A mans besades”
4 comentaris:
¿te imaginas un cielo verde? o ¿un bosque azu;? o ¿un mar purpura? todo es posible... solo hace falta cerrar los ojos y soñar...
Un petonet!
Bonissim el dermi, bonissima la cançó triada ("no hi ha res més gran q estimar-nos"..."creixeran roselles"..."l'espurneta que encén la candela"), bonissima la foto triada de quelcom tan màgic com una aurora boreal que omple tot el cel de colors tal i com Verdcel ho fa amb la seua música en els nostres cors...
M'encanta!
ara he vist la diferència que es produeix en clicar sobre el títol....jejeje....molt chulo....
i com pots entendre he baixat fins a trobar la música de "once"....sabies que entre el nom de la Marketa i Marteta només ens separa una consonant??? guau.
Verd, groc, lila o vermell, jo penso que lo important és veure i poder seguir mirant el cel. Hi ha qui pensa que si sempre estiguèssim mirant cap al cel al final ens sortirien ales i volarien, i no seria maco això?
HIT.
Publica un comentari a l'entrada