08 de juny 2007

LÀNGELDELCAMPANAR1998 (2 de 3)

L’àngel encara no ho ha vist tot això. Encara és un infant, presoner de l’eterna infància dels seus semblants: Innocència i Trapelleria alhora. El món, doncs, és milers i milers de vegades més gran que aquesta falca de terra blau-verda que veuen els seus ulls. Va més enllà de la fàbrica de teules, més enllà de les últimes muntanyes que es difuminen a l’horitzó i més enllà de prats i vinyes..Més enllà, també, del mar. També sap, però, que l’Odi i la Gatzara, la Confiança i el Despreci, l’Enuig i l’Amor conviuen de la mateixa manera a la seva vila que a la vila del gall, de l’esquirol o de les bruixes.

‘I també deu ser així en aquelles terres que no surten als mapes, aquelles terres que no coneixen de campanars –pensa el nostre àngel- terres llunyanes que es fan properes. La gent, puntets ben insignificants –això sí, ben virolats i altius- no ho sap això. No poden pujar aquí dalt i veure que no es poden construïr fronteres davant dels peus i que no es poden posar persianes als ulls i aixetes ben tancades a les orelles. No veuen com d’immens és l’oceà?! Però si jo només en veig una mil·lèssima part i ja m’esborrono! Benevolència, insignificància, sinceritat...’

I és així com l’àngel es desperta cada matí, després de que el seu amic gall el desvetlli; sap que no ho veu tot i que no ho coneix tot. Només sap allò que li han explicat els seus amics. Però somnia que, algun dia, podrà emprendre el vol com els altres penells i veurà el que ara només pot intuïr. Li manca experiència, que no tossuderia; sempre en lluita contra el vent, la pluja i les fortes discussions entre el llamp i el tro...’però que no ho sap l’orgullós tro que el llamp corre molt més depressa que ell??per què s’enfada tant i remuga d’aquella manera? Comprensió, això és el que li fa falta, a ell, i a tots plegats.’

La seva curiositat li ha suposat algun disgust...les campanes, germanes ben avingudes, dansarines assenyades, el renyen quan –entremaliat- intenta seguir els seus savis i vells companys dels quatre punts cardinals. Batent les ales joguineja i treu el nas pels finestrals del campanar, donant-los un bon ensurt. La Montserrat, la campana més xica, riu d’amagat oferint un gest de complicitat a l’àngel que li pica l’ullet tot i retornant al seu lloc. Les campanes dormen, quietes, sense faltar però a la seva cita horària: cada quart d’hora, cada mitja hora, tres quarts, DONG!!


(i..continuaaaa....)

BSO de LÀNGEL2: Meravigliosa Creatura de Gianna Nannini

2 comentaris:

B-612 ha dit...

Quantes coses ha vist aquest àngel des d'allà dalt! Quin lloc més privilegiat pel dia de l'entrada de St. Fèlix... Quantes històries podria explicar sobre mi, per posar un exemple... XD

TENDER EPITHELIUM ha dit...

el dia que algú s'atreveixi a penjar al youtube tot el que l'àngel ha vist, no vull pas ser-hi!!!!! :DDDD (una abraçada+un plaer, com sempre)