L`àngel pensa que a ell no li agradaria ser campana...sempre has de dringar quan el rellotge de la Casa de la Vila ho mana! Ben centrat, de formes arrodonides i vestit amb agulles de setí negre. Dotze nombres com a fidels servidors i rics gotims de raïm sucós que li fan de llit. Orgullós de la seva honorable casa, sempre s’entesta a repetir que és l’únic que gaudeix d’una privilegiada perspectiva dels Castells tots els 30 d’agost i de ser decorat amb catifes de vellut roig i senyorials personatges. Se sap observat i admirat. Se sent important; guia de tots els convilatants; presoners del temps, del primer a l’últim...
I a l’àngel això no li agrada. La supèrbia del rellotge ha d’imposar-se a la voluntat de les sàvies campanes, com si elles no sabessin quan han de cantar i quan restar mudes...la seva feina és més bonica, més lliure...doncs ell balla quan vol...gira cada dia cap un punt diferent, oi cosinet Tobies? Un dia cap al Nord i escolta entusiasmat les aventures del gall, l’altre al Sud i deixa que l’esquirol el convidi a dolços pinyons, d’altres passa de l’Est a l’Oest ràpida i constanment, mogut per la llamineria de l’aire...Així pot compartir les rialles sonores de les dues bruixetes! Fuig de rutines i horaris..sí, és jove, però té molt clar que li agrada ser un penell.
De petit se li’n reien..’Què fa un àngel a la terra? Hauries de ser al cel, tu!’, ‘Que has caigut, angelet?’ i, entristit, marxava capcot..Ara ja no. Li agrada, tot i el que sent i el que veu, viure a la terra. A la terra també hi ha gent que fa coses boniques...quines? doncs Escoltar quan cal i Abraçar amb Sinceritat quan és necessari.
La terra es Contradictòria, però Bonica: sempre a punt per sorprendre. I, a més, ell està a la vora del cel. De dia, els núvols li ensenyen a jugar a fet i amagar. Un el toca i ell ha d’endevinar qui ha estat, tot voleiant sobre el seu eix. De nit els estels li guarden el son. El sol i la lluna, cavaller i dama, disten molt d’estar barallats tal i com fan creure a tothom. No és pas cert que els domini l’enveja i apareguin separats perquè només un d’ells vol ser amo i senyor del gran cel: simplement és que s’han posat d’acord per vetllar aquest dolç infant alat, fruit del seu amor. Però, xxxxxttt! Això és un secret...
Vilafranca, 14 d’octubre de 1998
BSO de LÀNGEL3: Alegria (Cirque du Soleil) per què¿?perquè sí...
I a l’àngel això no li agrada. La supèrbia del rellotge ha d’imposar-se a la voluntat de les sàvies campanes, com si elles no sabessin quan han de cantar i quan restar mudes...la seva feina és més bonica, més lliure...doncs ell balla quan vol...gira cada dia cap un punt diferent, oi cosinet Tobies? Un dia cap al Nord i escolta entusiasmat les aventures del gall, l’altre al Sud i deixa que l’esquirol el convidi a dolços pinyons, d’altres passa de l’Est a l’Oest ràpida i constanment, mogut per la llamineria de l’aire...Així pot compartir les rialles sonores de les dues bruixetes! Fuig de rutines i horaris..sí, és jove, però té molt clar que li agrada ser un penell.
De petit se li’n reien..’Què fa un àngel a la terra? Hauries de ser al cel, tu!’, ‘Que has caigut, angelet?’ i, entristit, marxava capcot..Ara ja no. Li agrada, tot i el que sent i el que veu, viure a la terra. A la terra també hi ha gent que fa coses boniques...quines? doncs Escoltar quan cal i Abraçar amb Sinceritat quan és necessari.
La terra es Contradictòria, però Bonica: sempre a punt per sorprendre. I, a més, ell està a la vora del cel. De dia, els núvols li ensenyen a jugar a fet i amagar. Un el toca i ell ha d’endevinar qui ha estat, tot voleiant sobre el seu eix. De nit els estels li guarden el son. El sol i la lluna, cavaller i dama, disten molt d’estar barallats tal i com fan creure a tothom. No és pas cert que els domini l’enveja i apareguin separats perquè només un d’ells vol ser amo i senyor del gran cel: simplement és que s’han posat d’acord per vetllar aquest dolç infant alat, fruit del seu amor. Però, xxxxxttt! Això és un secret...
Vilafranca, 14 d’octubre de 1998
(Senyor B612, sembla que intuïssis part del text amb el teu comentari...com veus, la data del text és de fa gairebé 9 anys..tan previsible sóc? :) )
BSO de LÀNGEL3: Alegria (Cirque du Soleil) per què¿?perquè sí...
3 comentaris:
No és qüestió de ser previsible. És qüestió de coincidir. El teu relat m'ha fet imaginar què implicaria ser l'àngel. I això m'ha vingut al cap. Es deu portar a la sang aquella barreja de pólvora, vi i castells! :)
Segur...és un tema visceral per complet!!!!!per cert, mil gràcies per obrir una finestra al meu modest racó virtual des del teu planeta.
Mama Sil!! Gran escrit, fotu apanyada de la vilafranca on tens pendent un tinki amb la teva nena... l'altre dia ja vaig intentar deixar aquest comentari, espero que avui l'admeti! Un petó enorme, de raig de sol, per treure nuvolots!
Publica un comentari a l'entrada