01 de gener 2008

HOMENATGE 1: AL COM


El primer dels homenatges pretén rendir cortesia a una manera de comunicar, de reflexionar, de reflexar, de transmetre, de desinhibir, d’ordenar idees, de fer sessions katàrtiques, de purgar i expiar, de relaxar-se, d’alleugerir, de respirar,...


Escriure, per mi, és un acte reflexe que respòn a una necessitat imperiosa, gairebé com la de satisfer les necessitats vitals.


Tot i que amb diversos gaps temporals, hi visc enganxada, sigui mitjançant les eines informàtiques, amb el boli-i-paper de sempre, o combinant ambdues; m’encanta segrestar idees en un post-it o, si no en tinc cap a mà, al calendari del telèfon; o caçar frases en quaderns de bitàcora o imitacions de diaris personals; desconnectar del ponent llauna de torn i “brainstormejar”, i un llarg etcètera..


Paraules amb un clar destinatari o línies que mai més seran llegides. Paràgrafs íntims només per mi o frases, com aquestes, que tenen un públic indeterminat.


La meva retentiva visual-kinestèsica gairebé al 100% m’obliga a posar per escrit el màxim d’informació per no perdre-la. Potser es deu a la meva afició a voler entendre i definir tot allò que perceben els meus altres sentits...


Escriure, sovint, és impulsiu i poder “vomitar” en un paper, em provoca un alleugeriment i una satisfacció, gairebé equiparables a:


- Arrencar-li un somriure (millor, una rialla) a un infant
- Notar com la intensitat de la xocolata i l’acidesa de la taronja rellisquen per les papil·les gustatives
- Acariciar la tebior d’una tovallola de tacte avellutat i olor a suavitzant
- Regalar-se els sentits amb un gemec de plaer de l’amant
- Escoltar compulsivament aquella cançó imaginant que l’han escrit per tu
- Estirar-se al sofà un tarda d’hivern i perdre la noció del temps acompanyada d’una marató de pel·lícules, una pila de llibres i una tassa de tè calent.
...
Suposo que per aquí n’hi ha molts i moltes que m’entendran i saben que no exagero..ni una síl·laba!


Cita1: "Escriure" és avui un verb intransitiu (Roland Barthres)
BSO1: Desolado, de Pastora

3 comentaris:

Anònim ha dit...

per que veig un lleuger aroma com aquell que queda impregnat a la roba despres de compartir moments fugaços d'amagat i a mitjanit de cert rastre d'amelie en aquest homenatge?
Liz

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Quants moments de BSO d'Amélie al teu Polo,....

Tu saps que part d'aquest homenatge va per tu, oi?

Anònim ha dit...

vaja, no ho sabia, pero la reina de les ennumeracions certament dec ser jo... tantes tantes que no pararia mai, oi?
liz