HOMENATGE 1: AL COM

El primer dels homenatges pretén rendir cortesia a una manera de comunicar, de reflexionar, de reflexar, de transmetre, de desinhibir, d’ordenar idees, de fer sessions katàrtiques, de purgar i expiar, de relaxar-se, d’alleugerir, de respirar,...

Escriure, per mi, és un acte reflexe que respòn a una necessitat imperiosa, gairebé com la de satisfer les necessitats vitals.

Tot i que amb diversos gaps temporals, hi visc enganxada, sigui mitjançant les eines informàtiques, amb el boli-i-paper de sempre, o combinant ambdues; m’encanta segrestar idees en un post-it o, si no en tinc cap a mà, al calendari del telèfon; o caçar frases en quaderns de bitàcora o imitacions de diaris personals; desconnectar del ponent llauna de torn i “brainstormejar”, i un llarg etcètera..

Paraules amb un clar destinatari o línies que mai més seran llegides. Paràgrafs íntims només per mi o frases, com aquestes, que tenen un públic indeterminat.

La meva retentiva visual-kinestèsica gairebé al 100% m’obliga a posar per escrit el màxim d’informació per no perdre-la. Potser es deu a la meva afició a voler entendre i definir tot allò que perceben els meus altres sentits...

Escriure, sovint, és impulsiu i poder “vomitar” en un paper, em provoca un alleugeriment i una satisfacció, gairebé equiparables a:

- Arrencar-li un somriure (millor, una rialla) a un infant
- Notar com la intensitat de la xocolata i l’acidesa de la taronja rellisquen per les papil·les gustatives
- Acariciar la tebior d’una tovallola de tacte avellutat i olor a suavitzant
- Regalar-se els sentits amb un gemec de plaer de l’amant
- Escoltar compulsivament aquella cançó imaginant que l’han escrit per tu
- Estirar-se al sofà un tarda d’hivern i perdre la noció del temps acompanyada d’una marató de pel·lícules, una pila de llibres i una tassa de tè calent.
...
Suposo que per aquí n’hi ha molts i moltes que m’entendran i saben que no exagero..ni una síl·laba!

Cita1: "Escriure" és avui un verb intransitiu (Roland Barthres)
BSO1: Desolado, de Pastora