22 de febrer 2008

SOMNIS ERÒTICS SENSE INICIS ROMÀNTICS NI FINALS IDÍL·LICS (II i final)


Aquell dia va plegar puntual a les 6, però amb el canvi d’horari semblava més d’hora, així que li va semblar bona idea recuperar el seu vell costum d’anar al cinema entre setmana.

No li va causar cap sensació especial quan ella va asseure’s al seu costat. Simplement el va sorprendre que s’assegués allà quan hi havia un munt de fileres senceres buides...

Va aixecar la vista de la sinopsi de la pel·lícula que li havien donat amb l’entrada i es va trobar amb els seus ulls penetrants. D’un color fosc però indefinit: Era una noia ni alta ni baixa, ni grassa ni prima, d’edat indeterminada entre els 35 i els 40. Més que guapa, era "resultona",... que fa molt de goig quan es maquilla i s’arregla, vaja.

Al cap de 3 o 4 escenes i el mateix nombre de mirades intenses, van acabar a l’última fila de la sala donant-se plaer mútuament amb un ball de llavis i dits sense intercanviar ni un sol mot. Curt, intens, explosiu. No és freqüent que en la primera trobada sexual, els dos amants tinguessin un orgasme d'aquelles característiques. I ell ho sabia.

Va estar al·lucinant tot el trajecte fins a casa, que va haver de fer a peu; li faltava l’aire i no es va atrevir a baixar al metro. No sabia si el shock era per l’atreviment (feia anys que no practicava sexe i menys en un lloc públic) o per la fantàstica fel·lació. I, a més, ell mai havia tingut fantasies en una sala de cinema (potser per ser massa tòpic, no?) ni amb una dona com aquella...

Van començar a veure’s amb freqüència. Mai a casa seva ni a la d’ella. Era una relació íntima però completament anònima. Es trobaven en bars foscos, hotels de barri i altres cinemes, i inclús als locals de swingers que tan de moda s’estaven començant a posar. Parlaven d’obvietats com el temps i el trànsit a l’abans i el després i la resta del temps intentaven satisfer-se l’un a l’altre amb una desesperació i intensitat aberrants, per si de cas no es tornaven a veure més.

Els seus encontres no incorporaven pràctiques com el boundage ni compartien fetitxismes poc comuns. Ell era conscient de que potser estava (havia estat) obsessionat amb certes fantasies eròtiques, però, i ella? Estava davant d’una soltera addicta al sexe, d’una dona casada insatisfeta?¿ No sabia si ella es veia amb d’altres homes (o dones) tot i que tenia una sensació de certesa gairebé absoluta de que no era així. Ell li era completament fidel, per suposat. Ni tan sols pensava en la xarcutera, la recepcionista, la noia del metro o la puta del centre, que ja començaven a acostar-se a la indiferència.

Un dia no va poder aguantar la curiositat i es va atrevir a preguntar-li: “Lola, per què jo?¿” mentre esperava regalar-se les oïdes amb noms com plaer, desig, passió i adjectius com orgàsmic, luxuriós, morbós,...

La resposta d’ella? “És que m’inspires tanta compassió...”


BSO de SESIRNFI (II i final): Closer, de Nine Inch Nails


11 comentaris:

Audrey ha dit...

Gràcies per la benvinguda!
Alguna suggerència per visitar la capital? No veig que arribi l'hora de ser allà!

vafalungo ha dit...

Hi ha preguntes que és millor no fer si no volem correr el risc d'escoltar segons quines respostes.
Gràcies per la visita que m'ha portat fins aquí. M'ha agradat el que hi he vist, procuraré passar-hi sovint.
Una abraçada!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

BEN-Vinguts a tots 2!!!

Audrey:A
http://esmadridnomadriz.blogspot.com/ hi trobaràs links interessants. Ara mateix la vida cultural de la kapital és efervescent. No et perdis a Modigliani i a Picasso, les tabernes de La Latina de dia i els bars del c/La Palma de nit i un llarg etcètera!!

Vafalungo: Gràcies a tu pels teus mots-abraçades-somriures!Espero seguir-los disfrutant durant molt de temps!

LAIA ha dit...

M'has sorprès. No m'esperava pas aquest final. M'imaginava que la història acabaria amb algun transtorn mental del paio en qüestió....... Frisso per llegir el post que dedicaràs a l'opció que vaig escollir.

elquemaietvaigdir ha dit...

Després d'això què va passar?
es van tornar a veure?

LAIA ha dit...

Elquemai, jo diria que no es van tornar a veure després de l'atac de sinceritat de la resposta!!!!!

elquemaietvaigdir ha dit...

ja m'ho semblava...

Anònim ha dit...

un final més que real... es una resposta sincera i valenta... potser hagues estat mes fàcil i menys cruel no contestar i fugir de la resposta... però no, em quedo amb el final proposat!!!

tan de bo hi hagues més sinceritat pel mon!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

No..almenys que jo sàpiga, no es van tornar a trobar LAIA i MAIMHO. El que no sé és si l'Enric ha tornat a tenir fantasies amb dones que li inspirin pena i compassió. Li ho preguntaré el proper cop que el vegi :))

ANÒNIM/MOLTCONEGUT: Vols dir que avui en dia se sap on comença la sinceritat i on acaba la hipocresia....?¿

Anònim ha dit...

no em vull creure que al meu voltant no hi ha sinceritat!!!!

tot i les proves evidents i multiples que tinc!!!!

digueu-me somiadora...

B-612 ha dit...

Collons! Aquesta dona sap com fer baixar la líbido a algú... Però, sent realista, cap dona que sentís compassió per un home ho diria així. Aquesta és més una resposta de rencor o odi. Com sempre, el missatge i el significat no són el mateix!